Amb els avenços cada vegada més ràpids que està introduïnt en tots els àmbits la xarxa i la cultura 2.0, sovint assistim a grans contradiccions quan es vol mantenir intacte el funcionament de certs processos.

El govern d'Aznar va topar de morros amb la rapidesa i la incapacitat de control de la informació a Internet i això va alterar radicalment la capacitat dels populars de sortir-se'n de la crisi de l'11-M. Un altre cas similar és la censura que TVE va practicar durant la xiulada amb què els seguidors del Barça i l'Athletic de Bilbao van rebre el rei a la final de la Copa a Mestalla. I és que voler gestionar realitats noves amb eines velles és impossible. També el Periódico de Catalunya va burlar la prohibició de publicar enquestes fent-ho en la capçalera digital que el diari té a Andorra i publicant l'enllaç a la portada de paper.

Aquests canvis han afectat també les campanyes electorals i, més concretament, la jornada de reflexió. Tal i com ja us vam explicar, els partits van llançar-se a la xarxa en les darreres hores de campanya per difondre vídeos i missatges a l'electorat i mentre controlar el minutatge als informatius o els blocs de propaganda electoral és molt fàcil, gestionar l'activitat política a Internet és més difícil.

Al marge de la denúncia del Partit Popular contra el PSC per publicar propaganda electoral en un mitjà digital en plena jornada de reflexió, fet controlable i que els socialistes van atribuir a un error, controlar els continguts que corren per Internet i l'ús que els candidats han pogut fer del seu perfil a Facebook, per exemple, ja és més complicat.