El director del digital de la Fundació Catalunya Oberta, Francesc Puigpelat, també s'ha posicionat sense embuts a favor de la sociovergència, agafant el testimoni a l'exdirector de comunicació de José Montilla, Toni Bolaño, que va assegurar la setmana passada que l'actual líder dels socialistes catalans estaria disposat a ser el número de dos d'un Govern presidit per Artur Mas.

En un article publicat la setmana passada, Puigpelat defensa parlar sense vergonya de la sociovergència, 'més enllà de les qüestions i les picabaralles tàctiques que pugui suscitar'. Per Puigpelat, el plantejament de Bolaño a favor d'un govern CiU-PSC al capdavant de la Generalitat 'és correcte', ja que Bolaño 'arriba a la sociovergència a partir de la constatació empírica que el Tripartit ha fracassat'.

A partir d'aquí, el director del diari de la FCO reconeix que el pacte CiU-PSC seria 'contra natura' segons els eixos nacional (Catalunya-Espanya) o ideològic (esquerra-dreta), però que en canvi tindria sentit si considerem un hipotètic nou eix entre els partits 'de la cultura del sí o de la cultura del no'. Per Puigpelat, aquesta nova divisió arbitrària aplicada a Catalunya resultar, 'en una banda, els dos partits amb cultura de govern sòlida i pragmàtica: el PSC i CiU. A l'altra banda, els tres partits que viuen sobretot d'anar a la contra, cadascú pels seus motius: Iniciativa, ERC i el PP'. 'Des d'aquest punt de vista', especula Puigpelat, 'el Tripartit és totalment incoherent i ha fracassat en aplegar un partit del "sí" (el PSC) i dos del "no" (ICV i Esquerra)', i sentencia que no es pot governar, per definició, amb partits antisistema (tot i que CiU ho va fer durant uns anys amb el PP).

Puigpelat acaba l'article tornant a defensar la sociovergència, en assegurar que pot resultar 'difícil d'explicar, sorprenent o improbable', però no absurda. Malgrat que Bolaño va ser desautoritzat ben aviat, caldrà estar alerta a les properes declaracions en aquesta línia, per esbrinar si la possibilitat d'un govern CiU-PSC és ciència ficció o va camí d'esdevenir una realitat l'any vinent.