Ensabonant Prenafeta

Enmig de l'acarnissament generalitzat dels mitjans contra els nou detinguts pel cas Gramenet, aquest dimecres s'alçaven mitja dotzena de veus defensant la innocència d'alguns dels detinguts, en concret de les patums del pujolisme Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. La majoria d'aquests opinadors que posen en dubte l'operació anticorrupció són membres de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), de la qual Prenafeta era vicepresident. Són els periodistes a sou de Prenafeta que retratàvem dimecres, les primeres espases de la intel·lectualitat convergent arrenglerades en la defensa del seu principal mecenes.

Al digital convergent El Singular Digital hi llegíem l'exdirector, Jordi Cabré, tornant favors a Prenafeta a base d'un article ensabonada com n'hem vist pocs. Cabré comença la seva particular elegia descrivint el detingut com un home 'agut, molt lúcid, fins i tot àcid, que mai no menysprea la intel·ligència de l’interlocutor'. La descripció de Prenafeta com a intel·lectual i romàntic no té preu, i cap a la meitat de l'article comencen les demandes d'innocència i les insinuacions de conspiració: 'no sé si es demostrarà que ha delinquit, però de moment és evident que no ho ha fet. No només perquè no m’ho crec d’ell, sinó també perquè així entenem la justícia a Occident', assegura Cabré. A continuació, l'articulista intenta explicar que l'operació policial 'd'innocent, no en té res' i especula amb l'existència d'uns 'guionistes' 'professionals d'escampar la desconfiança' i de vendre 'el relat que el catalanisme i la burgesia catalana són en realitat una colla de malfactors'.

També cal destacar la columna de Vicent Sanchis al seu Desclot d'ahir, on parla d'una suposada 'Garzonada'. L'exdirector de l'AVUI i membre de la FCO denuncia que 'Garzón s’ha fet cèlebre arreu del món pels seus excessos', i en aquest sentit insinua que caldria afegir al diccionari l'accepció 'garzonada'. Sanchis desqualifica l'actuació del jutge espanyol repassant algunes patinades històriques de Garzón, com les detencions d'independentistes prèvies als Jocs Olímpics de 1992, l'actuació durant el GAL o la investigació del cas Gürtel, on s'hauria aplicat la llei antiterrorista per gravar converses entre polítics i advocats. Sanchis acaba l'article demanant 'calma' i 'espera', i reclama: 'que ningú s’alteri massa ràpid en un país en què la presumpció d’innocència ha passat a ser el nom d’un grup de rap'.

El digital de la Fundació Catalunya Oberta (FCO) també concentra alguns dels articles de suport a Alavedra i Prenafeta. En l'editorial d'aquest dimecres les reflexions són idèntiques a les de l'article de Sanchis a l'AVUI (l'haurà escrit ell mateix?). Allí, sota el títol 'més que presumpció d'innocència', la Fundació destaca la 'consternació' que van patir al conèixer la notícia, i aclareixen que 'imputació no és acusació', ja que 'hi ha vuit persones que el magistrat ha cridat a declarar, però encara és massa aviat per saber exactament si els acusa de res'. Segons el digital, 'en aquest país tan confús i tan predisposat a dictar sentències abans de saber ni tan sols si hi ha acusació, cal demanar prudència, almenys mentre no hi hagi proves concloents'. També s'apunten a la desqualificació de Baltasar Garzón que insinuava Sanchis, recordant diversos casos on 'la seva actuació ha caigut en excessos injustificables'. L'editorial recorda que 'les acusacions preventives i sense fonament, doncs, són encara molt més arriscades en aquest cas', i acaba proclamant que 'des de la Fundació Catalunya Oberta creiem en la innocència de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. I esperem que la seva declaració ajudarà a aclarir tot aquest cas'.

Dos articles més, els d'Enric Vila i Àstrid Bierge, també vinculats a la FCO. Bierge compara Garzón amb el 'Súperman menjaprunes' de la sèrie Arale, i destaca la quantitat de cops que el jutge s'ha equivocat. A més critica que 'quan Espanya veu que Catalunya agafa una mica d'aire ja ve a dinamitar-nos, a buscar a la napolitana el desprestigi dels dirigents i a fastiguejar la societat'. Aquesta línia és la que precisament segueix l'article 'Els meus' de l'escriptor Enric Vila. Per Vila, 'encara que sembli mentida, la justícia espanyola la imparteix l’Estat espanyol. La imparteixen els mateixos que il·legalitzen partits per guanyar eleccions, els mateixos que utilitzen el Tribunal Constitucional per frenar estatuts aprovats per referèndum, els mateixos que van enfonsar el banc de Pujol als anys 80 (per després quedar-se’l), els mateixos que van enfonsar el banc de Pere Coromines als anys 30 (mentre es redactava l’Estatut de Núria); els mateixos que van detenir independentistes indiscriminadament el 1992, els mateixos que no han aconseguit, encara, alternar-se en el poder sense polititzar la justícia de manera barroera i utilitzar-la com una arma contra l’adversari'. Vila acaba l'article destacant el molt que ha après dels detinguts, i defensa que 'mentre no existeixi una justícia catalana, qualsevol que hagi treballat a favor de la llibertat de Catalunya, per mi és un heroi'.

L'últim article a favor de Prenafeta i Alavedra i potser el més esperat és el de Salvador Sostres. En textos a l'AVUI i al seu web personal, Sostres defensa a mort la innocència i la vàlua dels detinguts. Pel polèmic escriptor convergent, Prenafeta i Alavedra 'són i representen l’altura política de Catalunya. Cadascun d’ells a la seva manera. Són els exemples més clars d’aquella classe política que eren empresaris d’èxit i que van entrar a la política perdent-hi diners perquè un somni prevalia'. Al seu article, Sostres carrega contra Puigcercós, qui va parlar de 'mans netes' el mateix dia de les detencions. Per Sostres 'no hi ha pitjor corrupció que haver fet 2 tripartits, ni mans que puguin embrutar-se més'. L'article de Sostres és llarg, i després de lloar-los i explicar-ne batalletes, l'opinador recorre a l'èpica hiperbòlica pel punt i final: 'Si aquest país tingués una mica de dignitat s’hagués alçat per prendre el calabós i alliberar-los. Però mentre ens anem comportant com rates, Espanya en té prou d’una escombra per espantar-nos'.