Carretero, Laporta i els assessors d'Obama

Les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquesta tardor seran les més interessants de les darreres legislatures. Hi veurem com afronten els partits tradicionals el clima d'extrema desafecció política que ells mateixos han provocat, i al mateix temps coneixerem el comportament de les noves alternatives electorals impulsades per Nebrera, Laporta i Carretero, que ara per ara són un enigma.

És precisament l'aliança entre l'encara president del FC Barcelona i el recentment reforçat líder de Reagrupament la que acapara l'atenció mediàtica, ja que tots els indicis assenyalen que el projecte de Laporta és a punt per començar a caminar, sobretot després que en pocs dies el president blaugrana hagi renovat Guardiola i fixat la data de les eleccions al club.

Tal com informava diumenge Miquel Martín, el desembarcament de Laporta a la xarxa es farà a través del web Laporta2010.cat, registrat fa només 3 setmanes per la Consultora Güell, després que laporta.cat i joanlaporta.cat fossin segrestats per particulars des de fa mesos. Precisament la consultora Güell és la responsable del web alfonsgodall.cat, operatiu des de fa pocs dies, amb el qual el vicepresident primer del Barça optarà a substituir Laporta a la presidència del club.

Des de la premsa esportiva, s'especula que Laporta podria estar preparant una campanya a l'americana, on els simpatitzants poguessin fer aportacions monetàries a la campanya, i d'aquesta manera ultrapassar els recursos que aconsegueixen aplegar les candidatures tradicionals. En aquest sentit, El Mundo Deportivo assegurava que l'equip de Laporta ja s'hauria reunit diverses vegades amb el gabinet Segarra i Terés, els experts en comunicació andorrans que van col·laborar a la campanya de Barack Obama.

Des de la consultoria andorrana, Jordi Segarra han confirmat a directe!cat que treballen amb Laporta, però han assegurat que es tracta de contactes preliminars com els que han tingut amb la majoria de formacions polítiques catalanes. Precisament aquesta és una de les grans incògnites que es resoldrà quan s'acosti la campanya electoral: quina formació política s'endurà l'assessorament de Segarra i Terés per un cop arribin els mesos decisius.

Qui ja fa mesos que ha contractat aquests serveis dels assessors d'Obama és Joan Carretero, conscient que haurà de fer una campanya electoral històrica si vol esgarrapar els vots suficients per tenir representació al Parlament. Vagi acompanyat de Laporta o no, des de Reagrupament també tenen a punt el domini que utilitzarà Joan Carretero en les eleccions al Parlament: Es tracta de joancarretero.cat, que els informàtics de Reagrupament van registrar el novembre passat. Caldrà veure si finalment es tanca una aliança Laporta-Carretero-Segarra i Terés o si, per contra, el president del Barça, el líder de Reagrupament i els mediàtics assessors d'Obama decideixen anar per separat.

Generalitat bananera

Massa sovint es critica que l'interès de l'independentisme per tenir un discurs autocentrat és cosa de quatre il·luminats que, a la pràctica, no interessa a ningú. Segons aquesta concepció, tant fa si parlar de la 'capital' és referir-se a Barcelona o Madrid, o si anar de vacances 'al nord' es refereix a anar a Perpinyà o a Astúries.

Però hi ha ocasions en què aquest discurs nacionalment neutre xoca amb l'economia. I quan hi ha calés pel mig, es comença a veure que l'autocentrament sí que compta. Parlar de 'les nostres fruites i verdures' és molt diferent si ens referim als plàtans de Canàries o la pera de Lleida.

Així se n'ha adonat el sindicat agrari Unió de Pagesos, que considera 'desencertat' que a la campanya de recomanacions saludables de la Generalitat 30+5. Treu profit de la teva vida diària per fer salut hi aparegui un plàtan i no pas cap fruita o verdura que es conreï a Catalunya, com pot ser la mateixa pera de Lleida, l'avellana de Reus, el calçot de Valls, la maduixa del Maresme, la cirera de la Ribera d'Ebre, la poma de Girona, la patata de Prades, el cigronet de l'Alta Anoia, el préssec d'Ordal, la mongeta del ganxet del Vallès-Maresme, el tomàquet de Montserrat, la clementina de les Terres de l'Ebre...

El sindicat retreu a la consellera socialista Marina Geli que era una 'oportunitat desaprofitada' per a promoure els productes agroalimentaris catalans entre els consumidors, reclama 'una major sensibilitat del Govern envers la producció agrària autòctona en les seves campanyes' i fins i tot li demana que 'es retiri aquest anunci imprès i es reediti amb productes agraris que es produeixin a Catalunya'.

És un dels problemes de tenir Espanya com a marc de referència....

La música catalana triomfa a la xarxa

Les estafes estan a l'ordre del dia i en aquest cas, les víctimes han estat desenes de músics catalans. Segons informa El Punt, grups musicals i particulars han rebut correus electrònics aparentment enviats des d'Egipte i les Seychelles on se sol·licitava els seus serveis per actuar en una festa de casament, durant tres dies i en una residència privada, amb uns bons honoraris i totes les despeses cobertes. suposat client demanava al músic que enviés un dipòsit de garantia 'per la lliure circulació de fons' a l'hora d'efectuar les transferències bancàries.

L'afany de travessar el llindar nacional i donar a la música catalana un nom fronteres enllà combinat amb una mica d'ignorància sana ha fet que l'estafa s'hagi cobrat una víctima i que almenys vuit músics o grups més hagin dubtat a l'hora de resistir una temptació disfressada de Louis Cires, qui es presentava a la carta adreçada als músics com un alt funcionari de la Unicef interessat en contractar un grup que actués al seu casament a El Caire, en una festa prevista del 5 al 7 de febrer. El motiu d'aquest interès, explicava el senyor Cires al text, l'havia generat la coneixença del mateix a través d'Internet, la qual l'havia sorprès fortament i l'havia mogut a sol·licitar els seus serveis en unes circumstàncies tan especials. D'entre els regalets addicionals hi havia l'allotjament en un hotel de tres estreles i el viatge en avio coberts pel compte del sol·licitant, així com l'avançament d'un 50% del pressupost establert.
 
No és que des del si de Musicat , la principal associació de músics de Catalunya, no confiïn en el potencial de la música autòctona, però l'oferta comptava amb un sospitós incentiu de garlandes, la qual cosa els va moure a obrir una investigació. Així llavors, van contactar telefònicament amb l'hipotètic contractant –el qual havia facilitat un número de mòbil per si calia localitzar-lo, ja que estava en una missió de treball a la Costa d'Ivori– la qual cosa va deixar-los tan afalagats com neguitosos. A primera instància, el sol·licitant semblava molt creïble, fins al punt de demanar-los la fitxa tècnica del material necessari per a l'actuació i facilitar-los informació al voltant de les condicions per obtenir el visat d'entrada a Egipte. Ja diuen que el mentider, per defecte professional, acaba empassant-se la peça clau de les seves pretensions.

En el cas del músic estafat, aquest va donar resposta a l'oferta demanant 3.550 euros per a tres músics durant tres dies. Cires es va mostrar d'acord amb el pressupost i Musicat va gestionar el contracte amb total normalitat. Els problemes no van trigar a fer acte de presència. Durant els primers moments dels tràmits, el suposat client va informar el músic d'un dipòsit de garantia 'per la lliure circulació de fons' a l'hora d'efectuar les transferències bancàries que havia de fer-se efectiu per a receptor i per qui envia els calés quan es tracta de transferències a un país de fora de la Unió Econòmica Monetària Oest Africana. Així llavors, començaren a aflorar xifes per a tràmits no establerts al contracte, raó per la qual Musicat va recobrar la malfiança i va tornar a posar-se en peu de guerra. Així llavors, van decidir curar-se en salut i van deixar el cas en mans dels Mossos d'Esquadra de Girona a través d'una denúncia.

Segons informa el susdit diari que va treure la notícia, l'ideòleg de l'estafa no fou un innovador en aquest terreny, ja que existeix un antecessor en aquest tipus d'accions: les anomenades 'cartes nigerianes' del segle XVI a través de les quals es demanaven diners per al rescat d'un noble britànic pres a Espanya o d'un d'espanyol pres a Tunísia. En el cas s'oferia al destinatari participar en algun negoci amb grans beneficis, però sempre després d'haver ingressat una quantitat per a impostos i despeses vàries.

Resta com a incògnita si els Mossos aconseguiran seguir la pista de tal Cires, tot i que fonts de Musicat asseguren que a través de la denúncia es posa de manifest la netedat moral de la direcció de l'associació musical i la desena de víctimes de la broma.

Qui és Rubèn Novoa?

La insòlita reacció de Rubèn Novoa, membre de CDC integrant al Secretariat Nacional de Noves Tecnologies, celebrant la detenció d'Ariadna Jové per part de l'exèrcit d'Israel ha fixat l'atenció mediàtica sobre aquest activista convergent, molt actiu a la xarxa Cativistes i a Internet.

Segons el seu lloc web, Rubèn Novoa és militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), membre d'un Secretariat Nacional i un dels blocaires pioners de la xarxa catalana. També és membre fundador i vocal de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel i coordinador de la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya, que lluita per salvar la Sagrada Família del traçat del TGV pel centre de Barcelona. Aquí acaba el currículum oficial de Novoa, fins avui una de les veus amb més futur de la xarxa convergent. A més de les seves acusacions a Twitter, l'exresponsable de comunicació de la JNC a Barcelona escrivia al Singular Digital, el digital proper a CDC, i també col·labora amb regularitat a El Matí, el diari del corrent crític d'Unió.

El que molts internautes no coneixen és el passat que amaga Rubèn Novoa. Abans de la seva nova vida 2.0, Novoa havia militat a l'organització d'extrema esquerra i antifeixista PUA, i tal com ell mateix reconeix, també havia militat a Unitat Nacional Catalana, una altre grupuscle radical, de tendència xenòfoba i violenta i una estètica militar propera al moviment skin.

D'aquella època és la imatge que us oferim a continuació, on el militant de CDC Rubèn Novoa apareix exhibint una pistola:

El tricorni de Barraquer

Els segles de colonització espanyola no perdonen, i any rere any descobrim com catalans il·lustres pateixen un trist síndrome d'Estocolm vers el conqueridor espanyol.

Aquest divendres, el prestigiós oftalmòleg Joaquín Barraquer, fill de la família de metges fundadora de l'Institut Barraquer d'Oftalmologia de Barcelona, va ingressar com a membre honorari de ple dret del cos de la Guàrdia Civil espanyola, un guardó que el cos militar espanyol otorga als qui han demostrat “trajectòries de permanent suport al servei que dóna la Guàrdia Civil i el que representa la institució'. 

El més preocupant del cas és que Barraquer, que l'any 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans de Jordi Pujol, va agrair el premi de la Guàrdia Civil espanyola disfressant-se alegrement amb un tricorni i cridant emocionat 'viva la Guardia Civil y viva España!', segons revela un mitjà de l'òrbita espanyola.

Acceptar una condecoració del cos repressor per excel·lència espanyol i rebre-la amb aquesta efusivitat només demostra que la família Barraquer no només no va patir la violència franquista sinó que probablement va viure confortablement els anys més negres del nostre país.

Torna el PI

Torna el PI, però en una versió 2.0 totalment diferent a la que protagonitzaren Àngel Colom i Pilar Rahola en la seva fallida escissió d'ERC de l'any 1996.

En aquest retorn del PI, les sigles corresponen al Partit d'Internet, que preveu presentar-se a les eleccions estatals de l'any 2012 amb la voluntat d'aconseguir regenerar la democràcia (us sona?) a través d'augmentar la participació ciutadana, també des de la xarxa.

Segons explica Comunicació21, el nou PI s'ha presentat en societat prometent que els seus diputats electes votaran al Congrés en funció del que decideixi la majoria d'internautes en cada moment. Una mesura que, tot i ser populista, aposta sense complexes per la participació ciutadana com a arma contra la desafecció política, que en la propera onada de comicis podria batre rècords històrics.

Analfabets contra l'Egunkaria

El judici contra l'Egunkaria, a més de tornar a posar de relleu les terribles tortures a les quals va sotmetre la Guàrdia Civil espanyola els 5 detinguts de la direcció del diari basc, també ha donat a conèixer com els agents del cos militar espanyol van falsificar textos en el procés de traducció de l'euskera a l'espanyol amb la voluntat d'alterar el judici i incriminar els detinguts.

Tal com informa el blog La rueda del tiempo, les traduccions que va fer la Guàrdia Civil espanyola de la documentació extreta de la seu del diari contenien tantes errades i estaven tant falsejades que va ser necessari un informe de IZO (Servei Oficial de Traduccions). Com podreu veure a continuació, la traducció de la Guàrdia Civil introdueix desenes d'idees inexistents, canvis de sentit, paraules afegides i paraules suprimides i manipulades, de manera que els magistrats que posteriorment van estudiar la documentació en la seva traducció en espanyol van treballar sobre uns textos totalment alterats.

Així, per exemple:
- davant la frase 'Lepoa egingo nuke', que significa 'Juraria que', els traductors de la Guàrdia Civil espanyola ho tradueixen com a ''Me jugaría mi inmolación'.
- 'Erran', que vol dir 'dir' en euskera, la tradueixen per 'errar'.
- 'molde', que vol dir 'tipus', ho tradueixen com a 'mòbil'.
- '40.000-43000 Irakurle', que vol dir 'de 40 a 43 mil lectors', en l'espanyol de la Guàrdia Civil és '60.000 lectors'.
- La sigla 'EH', és a dir, Euskal Herria (País Basc en euskera), la tradueixen com 'EHAS', és a dir, Euskal Herriko Alderdi Sozialista, un partit proper a ETA i posteriorment integrat a Herri Batasuna.

I per últim, la més sonada:
- la frase 'Aipatutako paperetan badirudi ‘Egunkaria’-ren zuzendariari buruzko informazioa ematen zela', que es tradueix com a 'Als papers citats, sembla que es dóna informació sobre el director d'Egunkaria', la Guàrdia Civil ho tradueix a l'espanyol com 'En esos papeles se puede entender que el director de ‘Egunkaria’ era y no era el que ofrecia información a ETA'.

No podem acabar aquesta informació sense recordar que l'alteració de proves amb intencionalitat de falsejar-les s'anomena falsificació, i la persona o institució que ho fa -en aquest cas la Guàrdia Civil espanyola o l'Audiència Nacional espanyol- comet un delicte de prevaricació.

Trias, president metropolità?

La Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) que Pujol va eliminar fa 24 anys va renéixer dimarts com a contrapartida imposada pel PSC si ERC volia aprovar la llei de vegueries. Però la rebatejada Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a diferència de l'antiga corporació, no estarà presidida automàticament per l'alcalde de Barcelona, sinó que l'escolliran el conjunt de 36 alcaldes que integraran l'ens.

A priori, l'argument esgrimit pels dirigents socialistes metropolitans és incontestable: 'Els alcaldes han de decidir qui serà el president de l'Àrea Metropolitana. No cal que ho digui una llei'. Manel Bustos encara va més enllà i es fa seu un suposat discurs victimista, en declaracions a COMRàdio: 'Seria raonable que el president fos l'alcalde de Barcelona... però hem de ser més flexibles. Al final, el pobre alcalde de Barcelona ho ha de presidir tot.'

Amb aquesta pàtina d'una elecció democràtica entre els alcaldes, el PSC s'amaga un as a la màniga. En un moment en què la majoria d'enquestes diu que el proper alcalde de la capital catalana serà el convergent Xavier Trias, l'elecció 'democràtica' entre els 36 representants municipals com a mínim dificultarà que Trias en sigui automàticament el president.

Així, el socialisme metropolità es podrà posar d'acord perquè el president de l'AMB sigui, per exemple, l'alcalde de Badalona. O la de Santa Coloma de Gramenet. O el d'Esplugues. Qualsevol menys el de Barcelona. Un contrapoder més. Amb la democràcia per bandera, és clar.

Unitat de criteri a RCat

Continuem a l'aguait de l'ús de criteris democràtics al si de Reagrupament, doctrina tan preuada com ignorada per la formació. Aquest cop ho demostren l'allau de comentaris que han suscitat les darreres notícies al voltant de dimissions d'uns i d'altres reagrupats tant al web de Rcat com als blogs dels exdirigents. Ens alerta de la sospitosa qüestió un dels nostres lectors, informant que a l'espai electrònic de Reagrupament només s'estan publicant comentaris favorables a Carretero, vetant aquells que expressen una opinió crítica o contrària. Ho comprovem i resulta que vertaderament totes les anotacions dels usuaris creen un consens que directe!cat posa sota sospita.

Us oferim una mostra de deu dels primers comentaris que els usuaris fan al respecte de la reproducció que fa Reagrupament.cat de l'article de Carretero a l'Avui que, sota el títol de 'Patriotisme i dignitat' anunciava el darrer abril la creació d'una nova força política de cara les eleccions al Parlament català de 2010: 'Quina joia tornar-vos a llegir Sr. Carretero.[...]Estic molt content de que hagi tornat. Una forta abraçada d'un seguidor seu'; 'Suport incondicional. Per la República, per la dignitat, per la llibertat'; 'Endavant Joan, estem amb tu'; 'Ja era Hora!!!. Total suport'; 'Magnífic article! Sempre amb vostè Sr. Carretero!'; 'Sr. Carretero, el meu carnet de militant d'ERC és a la seva disposició', etc...

El més sorprenent de l'assumpte és que, tot i que amb aquesta primera anàlisi pot semblar que gran part dels reagrupats suporten incondicionalment el 'sector Carretero', també hem volgut diagnosticar si el públic està o no està d'acord amb les decisions del bàndol dels quatre dirigents que han anunciat la seva dimissió arran l'abandonament previ de l'ex líder de Rcat. Així hem consultat el blog de l'únic militant que ha anunciat aquest dilluns que realment es desvincularà del projecte: Jaume Renyer.

La sorpresa torna a fer acte de presència en aquest cas, ja que aquí els usuaris recolzen al cent per cent la decisió que ha pres Renyer en plegar. Diuen els lectors: 'si jo fós tú estaria molt tranquil i amb la cara ben alta perquè els que et critiquen ho fan (com jo ho vaig fer) des de les entranyes i no des de la raó';  'Pel poc que et conec sé que continuaràs a les trinxeres (tan de bo sigui amb un escó al Parlament independent de Catalunya), sé que defensaràs els interessos de país per damunt dels teus interessos personals i que denunciaràs, com ho has fet ara, qualsevol manipulació que elimini la sobirania d'una assemblea'; 'Hola Jaume, primer de tot, dir-te que crec en tu i que penso que has estat valent i honest, amb tu i amb el associats.'; '(Reyner) és un patriota de pedra picada, valent com pocs, i amb una carta de serveis al país que molts dels que tiren pedres sota anònims, només per tocar i ferir, voldríen tenir.'; 'Jaume, et mereixes el màxim respecte, i continua lluintant des de la vessant que creguis, a peu i a cavall, i no facis cas a les crítiques interessades que alguns t'escriuen senzillament per no compartir la teva cohèrencia'. Llistat de compliments que pot ampliar-se si consulteu l'espai web del díscol reagrupat.

En síntesi, tot plegat ens mou a concloure que a Rcat l'afany d'unitat de criteri és tan meticulós que fins i tot es prenen la molèstia de retallar les quotes de llibertat d'expressió que poden danyar -si cap més- la imatge de la nounada formació política.

Defensant els drets civils catalans

Aquest dimecres mig centenar de catalans va aplegar-se davant el cinema Comèdia de Barcelona per protestar contra el tancament patronal contra les quotes de català que fixarà la Llei del Cinema. La majoria dels manifestants van demanar fulls de reclamacions a les taquilles per denunciar el maltractament del català, però una colla de cinc joves va protestar d'una manera més teatral i espectacular.

Vestits d'etiqueta i amb ulleres de sol, els cinc joves van manifestar-se donant voltes al davant del Comèdia amb pancartes fetes especialment per l'ocasió, recuperant l'esperit de les protestes nordamericanes pels drets civils dels ciutadans negres i contra la guerra del Vietnam. Tal com es pot veure a les imatges a continuació, els manifestants d'etiqueta defensaven 'els drets civils del català' i recuperaven l'esperit de la NAACP (l'Associació Nacional per l'Avenç de la Gent de Color) per denunciar al tracte vexatori que actualment rep el català.

D'entre les pancartes dels 5 manifestants, una d'elles comparava la política del Grup Balaña contra el català amb la política que, a finals del segle XIX, practicava el Ku Klux Klan.