El digital dels que votaran #SíSí. N. 3814. Divendres, 20 d'octubre de 2017 19:53 h


directe!cat


acn

@sabaroja14 & Aurora Almendros fletxa

publicitat


Diumenge, 22 de juny de 2014 12:55 h

Jaume Sastre i els mitjans espanyols

Comentaris 2  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant carregant


Comparteix






Quaranta dies. El professor de llengua i literatura catalanes Jaume Sastre ha estat quaranta dies en vaga de fam per defensar l’escola pública i la llengua catalana. Quaranta dies de convicció i lluita contra la política del govern balear de Bauzà. Una política que a cop de llei (TIL), decrets i retallades s’ha convertit en  el laboratori de la política d’assetjament i extermini de la llengua i cultura catalanes de la llei Wert.

Tot això ja ho sabem, però gràcies al sacrifici de Jaume Sastre també hem pogut comprovar quins són els límits de la doble moral del nacionalisme espanyol, el mediàtic inclòs. I ja hem pogut confirmar allò que sospitàvem: no hi ha límits.

Cap televisió, ràdio o diari espanyol d’ampla tirada ha tractat la vaga de fam de Jaume Sastre. Cap. Ni els anomenats progressistes ni l’extrema dreta clàssica. Ni les públiques ni les privades. Parafrasejant al mateix Jaume Sastre al seu magnífic Un Puput de Cresta Molla: una vaga de fam d’un indígena de les colònies per una escola pública digna i en la seua llengua no és notícia. Hem hagut d’arribar al digital més subvencionat per la casta extractiva de Catalunya i la metròpoli per trobar una referència, concretament, a Crònica Global. Allí Xavier Pericay es dedicava a blasmar la figura de Sastre titllant-lo de radical i contraposant l’actitud de Sastre al tarannà “dialogant” de Bauzà.

Fóra notícia si ho fes un membre de qualsevol de qualsevol de les entitats que exigeixen l’eradicació de la llengua catalana de la vida pública. No cal forçar gaire la imaginació per entendre que si un membre d’aquests iniciés una vaga de fam contra la immersió lingüística seria portada dia a dia a Antena 3, La Sexta, TVE o Tele 5, per no dir la campanya salvatge que la caverna més descarada organitzaria des del paper: La Razón, El Mundo o l’ABC. Tots els polítics espanyols vindrien ací a retratar-se amb el defensor de la hispanitat. La pressió seria tal que fins i tot el “famoseo” estaria obligat a mullar-se.

Aquesta és la doble moral. La nostra llengua val menys que la seva perquè al seu parer nosaltres valem menys que ells. La versió nocturna del nacionalisme, com diu Xosé Manuel Beiras, és el xovinisme, i amb la cobertura de l’Estat passa a ser imperialisme. I alguns dels extrotskistes que ara militen a organitzacions d’extrema dreta i espanyolistes com el Partit Popular, Ciutadans o Unión, Progreso y Democracia saben perfectament de què parlo: L’imperialisme es basa en voler imposar una cultura, una civilització, que es considera superior a la del colonitzat i es basa en aquesta diferència per legitimar l’espoli dels recursos naturals de la colònia. Us sona, oi?  Considerar una cultura superior a una altra no és un acte de racisme? El supremacisme no és racisme? A Sudàfrica o al Mississipi sí, i aquí no? Doncs sí, rotundament sí, és racisme.

Però per a entitats com SOS Racisme aquest només s’ha de combatre per qüestions del color de la pell, l’origen o la religió, mai la llengua. El dia que SOS Racisme acusi el govern espanyol i delegats seus com en Bauzà o Fabra podrem aplaudir també la coherència dels membres d’aquesta entitat. Ara per ara, no.

Cap dels periodistes catalans de Madrid que disposen de bones tribunes ha tret el cap de forma clara i valenta per explicar la vaga de fam d’en Jaume Sastre i els seus motius. De fet és difícil que això passi, perquè mireu qui té de participants a la seva tertúlia matinal la Susanna Griso: Paco Marhuenda, Toni Bolaño,  i Albert Castillón. Tothom coneix els primers, el tercer és de Ciutadans. Als matins de Telecinco hi ha la Mayka Navarro, que si bé molts cops ha defensat la immersió i el dret a decidir, aquí no ha badat boca. La resta de la quota catalana en el canal de Berlusconi la cobreix el gran Arcadi Espada, ja està tot dit. La Sexta té dos catalanets  a l’Intermedio: en Dani Mateo i la Sandra Sabatés. Doncs tampoc. I així podríem continuar amb programes de Cuatro o TVE, etc.

El periodisme espanyol de tots colors ha silenciat sistemàticament la vaga de fam d’en Jaume Sastre. Aquest és el respecte que tenen a la pluralitat i la democràcia. Algú pensa que es possible un altre escenari que no sigui la independència?

Per cert,  Xavier Pericay, el que ridiculitzava  Sastre de forma macabra al subvencionat Crònica Global  i afirmava que tots ens acabem morint un dia o un altre,  va ser coautor del llibre Verinosa Llengua (1986). Un intent fallit de castellanització institucionalitzada de la llengua catalana, en què es reclamava, en nom de la modernitat, aigualir el català perquè s’assemblés al català real que es parla al carrer. Us  sona allò de la Catalunya real? Doncs ve de lluny. Allò que li reclamen al català, mai s’han atrevit a fer-ho amb l’espanyol. La doble moral és això, la llengua dels nadius es pot magrejar però la de l’imperi no es toca, o dit d’una altra manera: limpia, fija y da esplendor.

Jaume, recuperat, que l’escola, la llengua i el país necessiten gent com tu!

Aurora Almendros
Politòloga 
 


lectures 6980 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Maria fletxa BCN
22 de juny de 2014, 23.18 h

Excel.lent article, ni els de Mediacat ho han vist això?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
Carla fletxa Lleida
22 de juny de 2014, 13.30 h

un molt bon anàlisi sobre les reaccions a la vaga de fam


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

BLOGS enquestes

Manuel Pérez Nespereira Manuel Pérez Nespereira
La crisi. La teoria del partisà.
Josep Huguet Josep Huguet
LA MARXA DE LA SAL
Xevi López i Cadena Xevi López i Cadena
Estàs detingut!
Pol Serrano Pol Serrano
Sobre la Declaració d’Independència
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
L’Octubre català
Josep Pinyol Josep Pinyol
Crida a la consciència de la justícia
Xavier Guarque Xavier Guarque
Això no pot ser
Vicenç Plans Vicenç Plans
En un món sense respostes, Catalunya emergeix lliure (19/10/2017)

#xocdetrens fletxa






publicitat



publicitat


publicitat

















publicitat







LES MÉS fletxa








NO-DO - ESTAT D'EXCEPCIÓ fletxa

[4] Votar pot significar presó!



publicitat




logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.