Un dels rotatius que més ha fustigat el primer i el segon govern catalanista i d'esquerres, La Vanguardia, era l'únic afortunat d'encartar ahir diumenge un especial de 150 pàgines sobre les infraestructures que està potenciant la Generalitat de Catalunya.

El cert és que tot i parlar de la matèria de la qual n'és titular Joaquim Nadal, l'únic representant del govern que hi apareixia era el President José Montilla al costat d'un altre José, en aquest cas Antich, director de la capçalera centenària dels Godó.

Aquest gest no ha caigut gens bé en altres diaris editats a Barcelona i que s'han distingit per no atacar el Govern d'Entesa amb la virulència amb què ho ha fet La Vanguardia durant tots aquests anys que ha apostat, sense embuts i com Duran, per la sociovergència al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya, a La Moncloa i a Palau de la Generalitat.

De teories sobre aquest acostament Vanguardia-Montilla n'hi ha de tot tipus. Fins i tot hi ha qui assegura que Montilla i el seu entorn haurien pactat -a canvi de determinades concessions- un bon tracte per a la figura del President de la Generalitat tot i que La Vanguardia es reservaria el dret de no mantenir la mateixa postura exquisita amb els seus socis de govern -ERC i ICV- ni els consellers del gabinet inclosos els del PSC que no tindrien butlla papal.

També expliquen que fruit d'aquesta entesa Montilla-Godó podria deure's tot l'afer de la dimissió del director de comunicació de la Presidència, Antoni Bolaño, el passat mes de juliol.

De fet, a banda del suplement especial encartat en l'edició dominical com una revista, La Vanguardia convencional dedicava fins a quatre pàgines d'una plàcida entrevista de José Antich a José Montilla on aquest darrer podia explicar-se amb comoditat i sense ser fregit a preguntes en les qüestions més polèmiques.