El desprestigi que viu la política va lligat, ben sovint, a les declaracions pomposes i els decàlegs de intencions que recullen els cada cop més extensos programes electorals i la poca repercussió real que acaben tenint. En aquest sentit, el PSOE sempre ha estat al capdavant de la retòrica, i la 'paraula' de Zapatero és més recordada pels incompliments sistemàtics que no pas per haver-la dut a la pràctica.

En aquest sentit, els discursos electorals podrien estar construïts a partir de triar aleatòriament paraules comodí com 'futur', 'esperança', 'vida', 'persones', 'progrés' o 'llibertat'.

Un d'aquests casos l'hem viscut aquesta setmana quan precisament el PSOE ha presentat el manifest electoral per tal d'afrontar les eleccions europees de la primavera vinent. El manifest socialista es titula 'Les persones primer', un eslògan que funcionaria bé si no fos perquè l'utilitza regularment la Falange Autèntica en les seves mobilitzacions. Una d'aquelles coincidències de la retòrica que són més profundes del que sembla i haurien de fer reflexionar a més d'un.