És indubtable que Catalunya ha canviat molt durant el segle XX. Els canvis han estat espectaculars en tots els sentits, s'ha passat dels encara no dos milions de catalans als set actuals, i les condicions de vida han millorat notablement.

En aquest sentit, resulta especialment interessant observar quines eren les previsions de creixement que es feien fa quaranta anys i quin ha estat el resultat final. Així, i tal com recomana el bloc Idees i contraidees, ens podem fixar en el Suplement publicat a La Vanguardia española durant les festes de la Mercè de l'any 1966. En el dossier en qüestió s'especulava amb com seria la Barcelona de l'any 2000, i al comprovar les diverses previsions amb la realitat, ens podem endur diverses sorpreses.

Els autors del suplement encerten la majoria de prediccions referents a l'esperança de vida i l'envelliment dels barcelonins, però s'equivoquen en la majoria de previsions econòmiques i d'infraestructures. Així, La Vanguardia franquista confiava que l'any 2000 la xarxa de metro estaria molt ampliada, arribaria a l'aeroport i possiblement existiria un sistema de monorails suspesos a la capital catalana. La realitat? El metro no arriba a l'aeroport i no hi ha monorail. La Vanguardia també pronosticava que la xarxa de Rodalies tindria una importància clau per articular el transport metropolità. Segons les previsions fetes en ple franquisme, les vies del Maresme es desplaçarien cap a l'interior, es soterrarien i hi hauria noves línies resseguint el Besòs i el Llobregat. La realitat és ben precària i coneguda per tothom: la línia del Maresme continua on era i no hi ha noves línies de Rodalies enlloc. Els pronòstics respecte a l'aeroport són igual d'optimistes i igual d'equivocats. La Vanguardia pronosticava que El Prat, Girona i Reus quedarien petits i caldria construir un nou aeroport internacional amb connexions intercontinentals. A l'actualitat El Prat rep 30 milions de passatgers l'any, però no hi ha previsió de cap tipus per tal de construir un nou aeroport internacional.

Quines conclusions podem extreure'n de tot plegat? Una de molt evident: ni els pronòstics més a la baixa fets durant el franquisme veien una Catalunya tan mancada d'infraestructures, ni les previsions més pessimistes veien una Catalunya tan escanyada, abandonada i sense recursos com la que finalment hem heretat. En aquest sentit, molts signaríem perquè la Barcelona que hem heretat s'assemblés, ni que fos una mica, a la Barcelona que imaginaven l'any 66.