El lamentable esperit anticatalà que va impregnar la retransmissió de la final de Copa a València serà recordat durant molts anys.

Més enllà de la censura a la monumental xiulada de les aficions catalana i basca durant l'himne espanyol, l'altre gran escàndol va ser una realització televisiva antinatural, que intentava evitar a qualsevol preu que apareguessin senyeres, ikurrinyes o estelades a la pantalla. Les consignes de la direcció de Televisió Española eren clares: cada cop que aparegui una estelada, canvieu de pla i enfoqueu una altra cosa, per insignificant que sigui.

El problema pels soferts realitzadors va ser que no s'esperaven aquella mar d'estelades que va omplir Mestalla, i menys que diversos jugadors blaugranes, com Henry o Piqué, les acabessin lluint al final del partit.

Una de les estelades més recordades de la final va ser la que aixecava un català a la llotja, a escassos cinc metres del rei. Des d'aquest punt de mira volem recordar aquell infatigable patriota que des d'una posició tan privilegiada no va parar de fer onejar la seva estelada als morros del Borbó.