L'independentisme català es troba meravellat aquests dies per l'èxit del SNP a les eleccions al parlament escocès de dijous passat. Amb la majoria absoluta que va aconseguir Alex Salmond, el país sap del cert que celebrarà un referèndum d'independència pels volts del 2014.

Però el veritable mirall per a l'independentisme català no s'ha de buscar pas a Escòcia, sinó uns quilòmetres més al sud dins la mateixa illa: al País de Gal·les. Allí, l'independentista Plaid Cymru ha format govern com a soci minoritari amb els laboristes durant els últims quatre anys, en la coalició que s'ha conegut com a One Wales. La formació independentista ha gestionat la parcel·la de poder que li corresponia; el seu líder, Ieuan Wyn Jones, ha ostentat el càrrec de viceprimer ministre gal·lès, i tots plegats han anat anunciant que aquesta gestió diària era la que portaria el país a la llibertat.

Però, ai las!, durant la campanya electoral es va trobar amb una ofensiva sense precedents del laborisme en contra seu. Un dels seus principals cartells electorals assegurava que el vot laborista era el vot de progrés; que el vot als conservadors suposava un gir a la dreta; que el vot als liberal-demòcrates suposava fer marxa enrere... i que el vot al Plaid Cymru suposava un carreró sense sortida.

Després de quatre anys governant amb els laboristes, el Plaid Cymru no només no ha aconseguit conservar els vots del 2007, sinó que ha perdut 4 dels 15 escons que tenia i ha passat a ser la tercera força del parlament gal·lès, per darrere de laboristes (30) i conservadors (4).

Similituds amb Catalunya? Cap ni una.