Avui fa 295 anys els catalans lluitaven amb totes les seves forces per mantenir sota el seu poder la ciutat de Barcelona després de més de 13 mesos de setge per part de les tropes Borbòniques. L'onze de Setembre del 1714, finalment, la capital catalana va caure a les mans enemigues. Tot i això, no va ser fàcil pels espanyols. Al llarg de la guerra, prop de 35.000 catalans havien fet front als més de 40.000 soldats de les tropes Borbòniques. La ciutat comtal va rebre l'impacte de més de 30.000 bombes provinents dels canons de la Corona de Castella, gairebé una bomba per habitant. L'assalt final per part de les tropes enemigues va ser devastador destruint-ho tot al seu pas. 22.000 soldats nous penetraren a la ciutat contra els poc més de 2.000 catalans que encara quedaven dempeus i que donaren la vida per defensar la seva terra.

La Guerra de Successió tingué com a guanyadors als Borbons (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Àustries (amb l'arxiduc Carles). lluitaren per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n'hi hagué partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l'austríac a la Corona d'Aragó. Amb la victòria del Borbó, s'implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions catalanes austricistes.

295 anys més tard el combat no ha acabat. El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'Onze de Setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'onze de setembre de 1714, ara té una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió i suposa també l'esperança d'un total recobrament nacional.