Com bé sabem, la vida de Llàtzer de Tormos va ser publicada de forma anònima. S'atribueix al caràcter subversiu de l'obra i la crítica oberta envers l'església catòlica la responsabilitat de l'anonimat. Tot i això, l'afany per desvetllar l'autor que roman encobert ha estat i continua sent objecte de controvèrsies dintre i fora del territori català.

La teoria catalana ens arriba en format llibre i de mà del membre de l'institut de Nova Història, Jordi Bilbeny (La vida d'en Llàtzer de Tormos). Esclareix Bilbeny al llibre que hi ha al sobre de la taula un seguit d'estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a en Joan Lluís Vives l'autoria del text anònim, la qual cosa capgiraria les teories nascudes al si de l'Estat espanyol i obriria una nova perspectiva a la interpretació del text. El pinyol de l'estudi de Bilbeny estableix com a botó de mostra un gran nombre de catalanades, catalanismes, girs lingüístics i engrunes sintàctiques del català que s'hi troben al text. A més, hi ha una similitud molt acusada entre els temes-clau i girs lingüístics que apareixen al text anònim i els de les obres d'En Vives, cosa que condueix a la conclusió de  que l’obra  té totes les característiques lèxiques, d’estil i de pensament del filòsof valencià.

Per tant, seguint els postulats d'aquesta teoria, Llàtzer hauria nascut  al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seva vida hauria esdevingut a València i a Gandia. S'enderrocaria així la idea d'un hipotètic naixement a la vora del riu Tormes i una vida circumdant a les ciutats de Toledo i Salamanca. Així mateix, Calero també aposta per una obra escrita originalment en llengua catalana i traduïda posteriorment al castellà.

Tot i això, al bàndol contrari d'estudiosos, trobem altres arguments que desmunten la hipotètica circumstància natal de l'obra establerta per Bilbeny. Segons informa l'Avui.cat, la paleògrafa madrilenya Mercedes Agulló estableix que la novel·la hauria estat parida pel poeta i diplomàtic granadí Diego Hurtado de Mendoza i el motiu que l'ha moguda a determinar aquesta autoria és la troballa de correccions del text entre l'inventari dels llibres i béns de Juan López de Velasco, propietats que custodiava d'Hurtado de Mendoza.

Altres estudiosos del tema Llàtzer versus Lazarillo, però, mostren el seu escepticisme envers l'autoria assignada al granadí. La novel·la té un caràcter burgés i es troba molt lluny de ser 'fruit d'un esperit de gran senyor, com ho era el de Mossèn Diego', opina Bernardo Blanco-González. A més, atribueix a Hurtado de Mendoza un tarannà catòlic que també esdevindria contradictori amb els continguts de l'obra.

Sigui com sigui, l'estira-i-arronsa entre les teories catalanes i aquelles que travessen fronteres respecte a l'autoria de l'emblemàtica novel·la continua a l'ordre del dia. D'arguments, com hem vist, hi ha per a tots els gustos. Així llavors, queda en les nostres mans la dotació de la credibilitat merescuda per uns arguments i els altres.