Hi ha temors seriosos i ben fonamentats a Unió Democràtica perquè el nom del partit tornarà a saltar de nou a la palestra judicial després dels sonats casos Pallerols i Turisme de quan els unionistes encara eren a la Generalitat. Ara enlloc de desviar diners públics cap al partit es tracta de l'afer de les amenaces de mort contra Carles Mascort, de Convergència Democràtica, que havia de ser candidat de la federació a Girona en les eleccions municipals. Les amenaces, segons l'informe policial, no tenien altre objectiu que evitar que Mascort encapçalés la llista de CiU i que el primer lloc recaigués en mans d'Unió Democràtica. Mascort va renunciar al càrrec arran de les coaccions un any abans de les eleccions.

El jutjat número 2 de Girona ha estudiat l'informe dels Mossos d'Esquadra que incrimina al dirigent local d'Unió Eduard Berloso i un gestor de la capital del Gironès. Sembla que pels titulars del jutjat l'informe dels Mossos és concloent i aquest setembre reempendran la instrucció.

Pel tipus de delicte, el cas podria ser jutjat davant un tribunal popular, un fet que Unió vol evitar a tota costa per l'exposició pública que generarà el cas i la cúpula unionista n'ha parlat a fons aquest estiu. El principal intent serà impedir aquest fet, el que sigui un tribunal popular qui jutgi el dirigent d'Unió a Girona.

Des de la cúria unionista també es tem que el cas de les amenaces de mort contra Mascort ressuciti casos com el Turisme amb les morts de dos implicats en estranyes circumstàncies, Joan Cogul i Josep Górriz. Cogul hauria mort d'un atac al cor o suïcidat en un hotel de Filipines el desembre de 2003 poc abans que comencés el judici pel cas. CiU i PP van impedir aquella legislatura que es creés una comissió d'investigació sobre l'afer a la cambra catalana.