L'enèsima relliscada de Zapatero, en aquest cas anunciant al BOE de dilluns una prohibició imminent dels crèdits als ajuntaments, va posar milers de consistoris en peu de guerra, i entre els alcaldes més encesos ens consta que hi havia diverses figures del socialisme català.

L'endemà el Govern espanyol ja va fer-se enrere de la mesura i retardarà la moratòria fins l'1 de gener de 2011, però a diversos ajuntaments dilluns va ser un dia de sorpresa i estupefacció, en veure que la imminent tallada d'aixeta de les inversions tirava per terra qualsevol perspectiva de campanya electoral de cara a les municipals de l'any vinent.

Impedint l'endeutament i els crèdits als ajuntaments, Zapatero estava impedint, de facto, que els milers de consistoris socialistes tiressin endavant les típiques inversions de final de legislatura, com hospitals, llars d'infants, parcs, etcètera, essencials per 'acontentar' la ciutadania a curt termini i aconseguir reeditar les majories. Majoritàriament, els crèdits que es concedeixin aquest 2010 serviran per pagar infraestructures de cara a la galeria i que s'aniran inaugurant progressivament l'any vinent, fins a coincidir amb l'inici de la campanya electoral.

A nivell estatal el líder de la revolta socialista va ser Juan Alberto Belloch, l'alcalde de Zaragoza, que per telèfon va amenaçar Zapatero de dimitir si li tallava l'aixeta i li limitava les inversions de final de legislatura, claus per aconseguir la reelecció a la capital aragonesa. A Catalunya, diversos ajuntaments socialistes van patir de valent. A Girona l'alcaldessa Pagans, conscient que en la propera campanya electoral s'hi juga el futur polític, va decidir impulsar per via d'urgència la sol·licitud de 5 MEUR en concepte de crèdits per inversions, mentre que a l'Ajuntament de Barcelona l'alcalde Hereu va ser incapaç de reaccionar, encara tocat per la paràlisi política provocada per la consulta de la Diagonal.

D'altres importants feus socialistes a Catalunya no van ser capaços de convocar un ple extraordinari per assegurar els crèdits, però fonts d'aquests consistoris asseguren que la consigna era 'preparar-se per fer la guerra a l'Estat' encara que això suposés el xoc frontal amb el PSOE, ja que unes municipals sense inauguracions en campanya haguessin posat les coses molt difícils a la majoria d'alcaldes del PSC. Entre les mesures 'de guerra' que dilluns estudiaven els consistoris hi havia desvincular-se de les escoles municipals i de totes aquelles despeses que corresponen a l'Estat espanyol i que any rere any promouen i financen els ajuntaments per evitar el col·lapse dels seus serveis.