Més enllà de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), les agències de notícies de l'Estat fan gala d'un espanyolisme ben poc "autonòmic".

Per una banda l'Agència EFE, creada l'any 1939 i estendard de les notícies del règim durant anys -són celebres els seus trucatges de les fotografies que immortalitzen la trobada de Franco i Hitler a Hendaia, perquè el dictador espanyol i apareixia amb els ulls tancats-, una agència que, tot i ser hereva de l'Agencia Fabra, deu la seva EFA (F) al general Francisco Franco.

Ja el 1938, segons documents inèdits de la Fundación Francisco Franco, es manava preparar la constitució de l'agència "para constituir una industria auxiliar del periodismo en la difusión internacional y veraz de la actualidad española en todas sus formas", una actualitat que calia vendre i manipular com calgués per ensabonar l'atroç règim franquista que s'establiria a continuació.

La competència d'EFE, Europa Press, fundada l'any 1957 i, en teoria, l'agència privada espanyola, no se salvaria de la crema. Creada per empresaris afins a l'Opus Dei, encara ara manté un tracte vexatori al català amb uns serveis web que diferencien el català del valencià, quan semblava que, entre els mitjans de comunicació seriosos, aquesta absurda polèmica havia quedat tancada fa anys.

L'Agència EFE almenys tracta la nostra llengua com és mereix, i malgrat el seu humorístic premi de periodisme 'Rey de España' respecta la llengua dels Països Catalans i la cataloga com una unitat lingüística.